martes, 15 de febrero de 2011

BOSCUS DE VALLVIDRIERA

                                           Joan Maragall

Ai, boscus de Vallvidriera¡
quines sentors m'heu donat
Tenia el mar al darrera
i al davant el Montserrat,
 i als peus els llocs del poeta
que ja és a l'eternitat.
Més enllà d'altres carenes,
el Pirineu, tot nevat,
i aquell dolç país de França
  que deu sê a l'altres costat...
Ai, boscos de Vallvidrera!
quines sentors m'heu donat!
Tot baixant per la drecera
he vist un arbre rosat:
ametller que presumies,
un altre se t'ha avançat.
-De massa matiner que era
ara em veus tan despullat:
les glaçades d'aquests dies
totes les flors m'han llevat;
   pro encara en tinc unes quantes:
mira'm de l'altre costat.
-Ara veig que no tens culpa:
ametller, que Déu te guard,
que sens tu la bona nova

                                                                          Amparo                           

1 comentario: